Comença a Barcelona el congrés de la UIA, l’organització mundial dels arquitectes que designa la ciutat que acull aquestes reunions internacionals triennals com a “capital de l’arquitectura”. Hem pogut llegir comentaris com ara: “Un conjunt plural de veus que permetrà traçar un panorama ampli i crític sobre els futurs possibles de l’arquitectura”. Malgrat el to, entre governamental i buit, que solen tenir les declaracions dels principis que animen aquests tipus de congressos, destaca que els sis eixos elaborats pels comissaris del congrés interpel·len les persones —els arquitectes com a persones— i no tant l’arquitectura. Una crida, ingènua o no, a esdevenir “més que humans”, “circulars”, “encarnats”, “interdependents”, “hiperconscients” i “sintonitzats”. Unes interpel·lacions que reclamen acció, reflexió i presa de consciència, i penso que entre tantes veus caldria reclamar silencis, no individuals sinó col·lectius, perquè els eslògans del congrés arrelin en les consciències. Ara per ara poc més es pot dir, i haurem d’esperar que els ponents, debats, reunions, assemblees, seminaris, tallers i sessions plenàries no ofeguin les intencions. El critical antagonist, una figura de ponent pensada per “esperonar” les intervencions, cercarà que no siguin només l’enumeració d’unes bones idees i ajudin a acostar-se a la realitat d’una altra manera.
Seguir leyendo
